divendres, 27 de novembre del 2015




 1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant. 
Resultado de imagen de paisajesaquesta em diu que en la nit un paisatje amb flor pot arribar a ser molt precios.Resultado de imagen de paisajesaquesta em diu que es pot anar a la platja i disfrutar. aquesta em diu que es un paisatge molt verdos i em bones cascades.Resultado de imagen de paisajesaquesta imatge per mi es com si la ciutat estiguessi encara mes viva que abans.aquuResultado de imagen de paisajesaquesta em diu que es pot anar de excursio amb la familia o companys.
esta em diu que ja se acosta nadal i es podra passar molt de fredResultado de imagen de paisajesaquesta em diu que es pot Resultado de imagen de paisajesaquesta em diu que com ya esteim a Nadal fa molt de fred.Resultado de imagen de paisajesaquesta em diu que a vegades que es pot veure unes tardors molt boniques.
passetjar tranqilament en una platja relaxar-se.

dimecres, 25 de novembre del 2015

La població espanyola al segle XIX



1. Cerca informació sobre la població espanyola al segle XIX. En fas un esquema.. La població espanyola va créixer considerablement al llarg del segle XIX, però en unes proporcions menors que en d’altres països europeus. Així, entre 1787 i 1900, Espanya va passar de tenir poc més d’onze milions d’habitants a superar els divuit milions, un augment superior al 60%. No obstant això, la mortalitat es va mantenir lleugerament més elevada a Espanya que a d’altres Estats europeus, fet que explica que el creixement demogràfic espanyol fos més baix que en d’altres països del seu entorn.

Població Augment 1800-1900 Taxa de mortalitat el 1900 Taxa de natalitat el 1900
1800 1900
Alemanya 24.500.000 50.600.000 106,5% 22 per mil 36 per mil
Espanya 11.500.000 18.600.000 61,7% 29 per mil 34 per mil
Gran Bretanya 10.900.000 37.000.000 239,4% 18 per mil 29 per mil
Itàlia 17.200.000 32.500.000 89% 24 per mil 33 per mil
Catalunya 900.000 1.900.000 111,1% 23,5 per mil 27,6 per mil

dimarts, 24 de novembre del 2015



Comentari d'un poema

                                                       

                                                               UN CRIT D'AUXILI
Una manta com a únic abric.
Uns cabells esbullats
però no per estones de joc,
sinó per la cruesa de la vida.
Una mirada amb la innocència
perduda.
Una tristesa infinita, impròpia
de l'edat.
Una motxilla escolar buida
i un dret a rebre una educació
digna furtat.
Una justícia inexistent.
Una ajuda invisible, transparent,
com si fos intranscendent.
Un crit d'auxili al vent.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
 Resultado de imagen de siria
2. Tema del poema.
 Sobre la tristeza que pasen els nens.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima:assonant,versos 15,sil·labes 10
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: esbullat, cruesa, furtat, instrascendent.
esbullat:Desfer, destriar, escampar, especialment els cabells, o un doll
cruesa:Qualitat de cru
furtat:Robar d'amagat, sense violència ni intimidació
instrascendent:Que no transcendeix, sense importància.
 
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 Tracta de que durant aquesta guerra que hi ha en siria pues els nens no tenen res nomes estan refugiats y molts d'ells no tenen famili ni res.
6. Què vol dir l'expressió "Ajuda invisible?" Justifica la teva reposta.
 Ajuda invisible vol dir que l'ajuda que alguns donen no els serveix per que el dolor no pot tapar-lo.
7. Opinió personal.
A mi m'agradat aquest poema pero no em pareix molt be lo que esta passant en siria sobre aquesta guerra y que molta gent refugiada no tenen res per menja ni per veure

Clases de oraciones según la actitud del hablante t4





EJERCICIOS
 Relacionar con flechas.
1Mañana tenemos otra vez un examen.
2Ojalá haga buen tiempo el sábado
3No te olvides de traer mi paraguas
4Quizá tengamos que llevar el coche al taller
5¿Hallegado ya la carta de mi primo?
1Enunciativa
3Exhortativa
4Dubitativa
6Exclamativa
2Desiderativa
5Interrogativa

6¡Qué situación tan extraña!

  

Clasifica estas oraciones según la actitud delhablante:
1. Mañana empezaré mis clases de natación. ____enunciativa___
2. ¿Estás cansado?  _________interrogativa__________________
3. No me mires a los ojos.  ___exhortativa__________________
4. ¡Cuántos calorhace!_____exclamativa___________________
5. Juan no vino ayer  ___________Enunciativa_______________
6. Tomen los apuntes.__________exhortativa________________
7. ¿Qué está comiendo? _________interrogativa_______________
8. Quisiera dormir hasta las 7.______desiderativa_____________
9. No tengo ganas de jugar.__________Enunciativa___________
10. ¡ojalá no revisen la tarea!_________Desiderativa____________
11. Probablemente el sábado vaya______Dubitativa_________
12.Recoge los papeles que hay en el suelo.____Exhortativa______
13. El partido de fútbol originó un caos de tránsito__Enunciativa__

14. ¿Me prestás tu borrador?Interrogativa

15. ¡Cuántas rosas hay en el jardín!Exclamativa
16. ¡Soy sólo un policía!Exclamativa
17. No me encuentro bien.Enunciativa
18. ¡Qué bien huele!Exclamativa
19. No me digas lo que tengo que hacer.Exhortativa
20. No soy tu esclavo.Exhortativa
Escribe oraciones según la actitud del hablante.
1.Dos oraciones enunciativas afirmativas:Ayer estuve en mi casa a las 3.Gane la loteria de navidad
2. Dos oraciones enunciativas negativas:No llegare a classe a tiempo.No pude hacer la tarea de ayer.
3. Dos oraciones interrogativas.Mañana podras estar preparado.Iras al evento?
4. Dos  oraciones exclamativas:!No tengo gans de comer¡ !hare la tarea¡
5. dos oraciones exhortativas:Pasame los deberes.recoje eso
 Relacionar con flechas.
Mañana tenemos otra vez un examen.anunciativa
Ojalá haga buen tiempo el sábado desiderativa

dilluns, 23 de novembre del 2015

Socials: L'ESPANYA DELS SEGLE XIX. LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL.T4



    1. Cerca informació sobre qui era Godoy, la seva vida i penja imatges seves.
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa
gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit real. Primer Ministre o 'Ministre Universal' durant el regnat de Carles IV i reconegut com a Príncep de la Pau. Va ser Duc d'Alcúdia i de Sueca.

Resultado de imagen de GODOYResultado de imagen de GODOY


    2. Quines conseqüències va tenir el Motí d'Aranjuez?
van recaure sobre les classes populars, molt disgustades amb el rei Carles IV. Alhora, els aristòcrates estaven descontents amb el mal govern de Manuel Goldoy i les seves presumptes relacions amb la reina

    3. Redacta els principis de la Constitució del 1812.

    4. Explica la diferència entre l'Absolutisme i el Liberalisme al segle XIX.
 fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

 El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructura de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire

    5. Explica com es va iniciar el Trienni Liberal. Utilitza els termes pronunciaments, Constitució del 1812 i eleccions.

va ser un perióde liberal del regnat de Ferran VII,que va iniciar amb el pronunciament de riego, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.Riego va proclamar la restauració de la constitució de cadis

   6. Per què Ferran VII va abolir la llei sàlica? Per què no hi varen estar d'acord els carlins? s'arrelaven en els problemes de l'herència per part de les dones, de la propietat i de la posició hereditària. La Llei Sàlica codificava l'herència, el crim i l'assassinat.
Perque entre carlins i liberals originà nombroses conflictes

   7. Enumera les causes de la independència de les colònies hispanoamericanes.
 Les Guerres d'independència hispanoamericanes van generar la pèrdua dels virregnats i les capitanies generals que formaven part de l'Imperi espanyol, el que va quedar molt reduït territorialment i delmat econòmicament

   8. Qui es va enfrontar en la guerra carlina? Quan va esclatar? Carles Maria isidre.va començar al 1830


   9. Quins eres els focus carlins més importants?

  10. Resumeix en aquesta taula les diferències essencials entre isabelins i carlins:

                                                                    Isabelins:defensors dels drets   segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.                       Carlins: 
és un moviment polític defensor dels drets de les persones i dels pobles i les Nacions de "Las Españas", contra el centralisme

Grups socials que els
     recolzaven:

  Règim polític que 
   defensaven: