El Modernime català

El Modernime català

  1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?

 El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

 Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.

 - Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes.

 Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català
fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1903), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

El cant dels mesos (1901), poemari.
    Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
    Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
    Drames rurals (1902), recull de contes.
    Ombrívoles (1904), recull de contes.
    Caires Vius (1907), recull de contes.
    Solitud (1905), novel·la.

Joan Maragall i Gorina: fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.

 1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.
1894 - Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.
1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona per El mal caçador.
1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.
1904 - Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.
1910 - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.
1971 - Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona

 
 

Santiago Rusiñol i Prats:va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

    1894 — Des del meu molí.
    1896 — Andalusia vista per un català.
    1897 — Impressions d'art.
    1897 — Els caminants de la terra. Poema en prosa.
    1900 — El jardí abandonat.
    1902 — El poble gris.
    1903 — D'aquí i d'allà.
    1905 — La nit de l'amor.
    1905 — L'illa de la calma.
    1905 — Aucells de fang.
    1914 — El català de la Manxa.

 

 

 2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.

 Modernisme català:
 El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Modernisme hispànic: 
Modernisme s'explica, en part, per la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX. La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren cap als oficis artístics i literaris, com una manifestació més de la modernització que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna.