dimecres, 16 de desembre del 2015

Comentari d'un poema

TOT ÉS IGUAL SI SÉ QUE HI ETS
És igual si ens agafa el temporal,12
si fa fred o calor, 6
si estam eixuts o banyats, 8
si el dia té llum o és fosc.8

Tot és igual si sé que hi ets.9
La pluja no pot xopar els nostres cors,11
tips de sentiments impermeables.10

Tot és igual si sé que hi ets.9
Tot és igual si sabem que hi som,10
l'un per a l'altre.5

Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
 Resultado de imagen de persones enamorades tumblr
2. Tema del poema.
De dues persones que s'estimen.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima assonant.versos 10,síl·labes
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: eixut, xopar, impermeable.
eixut:Dit d'una cosa de què ha estat sostret el líquid que la recobria o amarava.
 
xopar:Mullar una cosa de manera que resti impregnada de líquid.
 
impermeable:  Mullar una cosa de manera que resti impregnada de líquid. La pluja li ha xopat tot el vestit. Una bola de cotó fluix xopada amb alcohol.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
pues tracta de dues persones que s'estimen i que passi el que passi mai les separaran.
 
6. Què vol dir l'expressió "La pluja no pot xopar els nostres cors?" Justifica la teva reposta.
no pot rompre el seu amor.
7. Opinió personal.
m'agradat perque son dues persones que lluiten per estar sempre juntes

dimarts, 15 de desembre del 2015

Comentari poema

 ENYORA'M
Enyora'm com el riu dolç enyora 10
la mar salada o com l'evidència del11
sol sospira pel sigil de la lluna. 11

Enyora'm com la tassa buida 10
que vol més cafè o com la 8
nostàlgia que sent el cuc per8
la seva seda quan ja no hi és. 10

Enyora'm com si ja no hi hagués 10
demà, cada segon, cada minut, 10
cada estona que passa és sense11
retorn, no esperis el teu torn.10

Enyora'm amb ànsia i desconsol,10
com l'ocell al qual li manca el vol,10
com la terra que vol aigua o com 10
l'huracà que desitja tempesta,10
ja que d'això s'alimenta. 9

Enyora'm avui que també era ahir,12
i potser serà demà. Enyora'm ara12
i sent la passió de la meva mirada,12
reservada per a tu.7

Enyora'm com l'hivern enyora9
l'estiu, com els núvols enyoren10
les estrelles, com el pastor que9
enyora el ramat o com el garrover 12
enyora les garroves, sense 10
poder-se'n refer.5

Enyora'm però que sigui amb9
exultació, com si no hi hagués 10
cosa millor. 4

Enyora'm sempre, sempre enyora'm.10 
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
Extranyar alguna persona a la que estimis molt.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima asonant, síl·labes 11, versos 32
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: sigil, nostàlgia, ànsia, exultació.
sigil:Compte, precaució amb què hom guarda un secret.
 
  nostàlgia:Enyorança.
 
 ànsia:Cura zelosa, sol·lícita, afanyosa. Cal tenir ànsia de fer les coses ben fetes.
 
 exultació: Acció d'exultar
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 Tracta de d'una persona que vol quel una altra li anyores i no li olvidi mai
 
6. Què vol dir l'expressió "Enyora'm com l'hivern enyora l'estiu?" Justifica la teva reposta.
 
Que quant estas el hivern enyores l'estiu i quan estas en estiu enyores l'hivern.
 
7. Opinió personal.
si perque es una persona que s'en va i li diu a l'altra que no s'olvlidi d'ella o de ell i que mai s'olvidara de la persona que estima sempre.

   1. Fes una redacció amb el que tens preparat per fer aquestes festes de Nadal. 20 línies. 
 
Pues per aquestes festes lo que faré serà pues a ajudar a la meva mare a baixar i montar l'arbre de nadal,lo que faré també serà esta amb els padrins ajudar un poquet en foravila,invitar als meus familiars a ca meva a fer un sopar amb tots pues anar a comprar amb els meus pares els regals de nadal aprofitar també el temps de vacances que tinc amb la meva família si es un dia anar amb els amics a nose jugar futbol o també jugar als videojocs fins a les tantes de la nit i no aixecar-me tant prest aixecar-me a les dotze si fagui falta menjar molts de dolços aquestesn festes celebrar el nadal i el any nou amb els meus familiars.Aquest nadal no fare molt perque estire mes temps a ca meva cuidant de la meva germana jugar a la play tots els dies.

Ajuda-re a la meva mare a preparar el dinar per dia 25 que tinc a ca meva amb tots els meus familiars també passetjar al meu ca per davant de ca meva.
El dia 31 aniré a casa de la meva padrina a sopar molt i també reservar-me per les raïm i celebrar l'any nou amb molta il·lusió.
Aquest nadal menjare molt,dormire,molt,jugare molt,intentare fer moltes coses aquest nadal,disfrutar molt de la familia,dels regals,etc...

La literatura de fin de siglo




    1. Explica qué pasa en la literatura de fin de siglo. Publica un texto que hable de ello en tu blog y haz un resumen.


comprende las obras, los movimientos literarios y los autores del siglo XX. Es un siglo marcado por conflictos bélicos que sacudieron la conciencia de los escritores, la influencia de la tecnología (especialmente las artes audiovisuales como el cine y los medios de comunicación, incluso la radio, televisión, e Internet), la ruptura de los límites estrictos entre géneros, y el intercambio entre diferentes lenguas y culturas, que hacen que las obras muestren un grado de cosmopolitismo e influencias mestizas mucho mayor que en los siglos precedentes.

El siglo se ve también determinado por el auge de la industria editorial, con grandes sellos, la publicación a gran escala y el creciente papel de las escuelas, las críticas literarias y los círculos académicos, como filtros para el lector. Se extienden diversos premios literarios, entre los que destaca el Premio Nobel de Literatura por su prestigio internacional. La cantidad de lectores potenciales creció gracias a la ampliación de la educación básica y las campañas de alfabetización, resultando en un aumento sin precedentes de la disponibilidad de libros y otros formatos que también incluyen literatura, tales como revistas y periódicos.

Durante este periodo se desarrolla notablemente la teoría de la literatura, empezando por el formalismo ruso. Su influencia es perceptible en las creaciones contemporáneas, ya que actúan a modo de antigua preceptiva poética o de sanción de lo que debe cultivarse. La manifestación de los movimientos actúan en el mismo sentido.

Como el desarrollo de corrientes y generaciones varía bastante en función de la zona de estudio, este artículo aborda la literatura en una estricta división por décadas, aunque hay movimientos que no se ajusten a esta delimitación temporal y abarquen períodos más amplios o más cortos.


    2. Vida, obra y imágenes de su autor representativo: Rubén Darío.

fou un poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc. Alguns erudits el consideren "Príncipe de las letras castellanas" i el pare del modernisme. Destaca entre els poetes llatinoamericans i sobresurt entre els nicaragüencs.

OBRA: Rubén Darío va estar molt influenciat per la poesia romàntica francesa, el parnassianisme i el simbolisme. Del primer moviment va treure la sentimentalitat exacerbada i la passió pels escenaris exòtics, del segon la recerca de la musicalitat i el vers perfecte i dels simbolistes les metàfores. Aquestes influències són sobretot formals, però els referents temàtics solen ser espanyols, ja que pateix una preocupació per la cultura espanyola en la línia de l'anomenada "Generación del 98".


Resultado de imagen de ruben darioResultado de imagen de ruben darioResultado de imagen de ruben dario

dilluns, 14 de desembre del 2015

El Modernime català


  1. Explica el Modernisme català. Característiques. Autors: Joan Maragall, Víctor Català i Santiago Rusiñol. Vida, obra i imatges de cada un. Quines característiques presenten del Modernisme?

 El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

 Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.

 - Predomini de la corba sobre la recta.
- Riquesa i detallisme de la decoració.
- Ús freqüent de motius vegetals.
- Gust per la asimetria.
- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes.


 Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català
fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1903), una de les obres literàries cabdals del modernisme.


El cant dels mesos (1901), poemari.
    Llibre Blanc-Policromi-Tríptic (1905), poemari.
    Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs.
    Drames rurals (1902), recull de contes.
    Ombrívoles (1904), recull de contes.
    Caires Vius (1907), recull de contes.
    Solitud (1905), novel·la.



Resultado de imagen de victor catalaResultado de imagen de victor catalaResultado de imagen de victor catala

Joan Maragall i Gorina: fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola.
 1881 - Flor Natural als Jocs Florals de Badalona per Dins la cambra.
1894 - Englantina als Jocs Florals de Barcelona per La sardana.
1896 - Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona per El mal caçador.
1904 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Glosa.
1904 - Mestre en Gai Saber en haver guanyat més de tres premis als Jocs Florals.
1910 - Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona per Enllà.
1971 - Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona
Resultado de imagen de joan maragall
 
Resultado de imagen de joan maragall 
Santiago Rusiñol i Prats:va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.

    1894 — Des del meu molí.
    1896 — Andalusia vista per un català.
    1897 — Impressions d'art.
    1897 — Els caminants de la terra. Poema en prosa.
    1900 — El jardí abandonat.
    1902 — El poble gris.
    1903 — D'aquí i d'allà.
    1905 — La nit de l'amor.
    1905 — L'illa de la calma.
    1905 — Aucells de fang.
    1914 — El català de la Manxa.
 Resultado de imagen de santiago rusiñolResultado de imagen de santiago rusiñolResultado de imagen de santiago rusiñol
 




 2. Explica les semblances i les diferències entre el Modernisme hispànic i el català.

 Modernisme català:
 El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Modernisme hispànic
Modernisme s'explica, en part, per la situació de canvi de la societat catalana de l'últim quart del segle XIX. La industrialització havia generat una burgesia econòmicament forta i ideològicament conservadora. Alguns membres d'aquesta classe social, fills de la generació anterior, s'inclinaren cap als oficis artístics i literaris, com una manifestació més de la modernització que els impulsava i oposant-se a la voluntat paterna.