dimecres, 9 de desembre del 2015

El Modernismo





    1. Explica lo que es el Modernismo en Literatura Hispánica. Haz un esquema con sus características principales.
 la denominación española de un movimiento artístico de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, que recibe distintas denominaciones nacionales: 
 
1.Art Nouveau, 
2.Sezession (Secesión de Viena, Secesión de Múnich) 
3.Jugendstil, 
4.Floreale, 
5.Liberty,

    2. Busca información sobre Rubén Darío, obras características, imágenes y ejemplos. 
 
  fue un poeta, periodista y diplomático nicaragüense, máximo representante del modernismo literario en lengua española. Es, posiblemente, el poeta que ha tenido una mayor y más duradera influencia en la poesía del siglo XX en el ámbito hispánico. Es llamado príncipe de las letras castellanas.
 Resultado de imagen de ruben darioResultado de imagen de ruben dario 
OBRAS:Abrojos. Santiago de Chile: Imprenta Cervantes, 1887.
Rimas. Santiago de Chile: Imprenta Cervantes, 1887.
Azul.... Valparaíso: Imprenta Litografía Excelsior, 1888. Segunda edición, ampliada: Guatemala: Imprenta de La Unión, 1890. Tercera edición: Buenos Aires, 1905.
Canto épico a las glorias de Chile Editor MC0031334: Santiago de Chile, 1887
Primeras notas, [Epístolas y poemas, 1885]. Managua: Tipografía Nacional, 1888.
 
 
 
  • Obras completas. Prólogo de Alberto Ghiraldo. Madrid: Mundo Latino, 1917-1919 (22 volúmenes).
  • Obras completas. Edición de Alberto Ghiraldo y Andrés González Blanco. Madrid: Biblioteca Rubén Darío, 1923-1929 (22 volúmenes).
  • Obras poéticas completas. Madrid: Aguilar, 1932.
  • Obras completas. Edición de M. Sanmiguel Raimúndez y Emilio Gascó Contell. Madrid: Afrodisio Aguado, 1950-1953 (5 volúmenes).
  • Poesías. Edición de Ernesto Mejía Sánchez. Estudio preliminar de Enrique Ardenson Imbert. México: Fondo de Cultura Económica, 1952.
  • Poesías completas. Edición de Alfonso Méndez Plancarte. Madrid: Aguilar, 1952. Edición revisada, por Antonio Oliver Belmás, en 1957.
  • Obras completas. Madrid: Aguilar, 1971 (2 volúmenes).
 

Àngel Guimerà




1. Qui era Àngel Guimerà? Cerca informació sobre l'època en què va viure, la seva vida i obres.



fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
Es del 1845 i va morir el 1924.

OBRES:
  • El rei i el conseller, 1870 
  • Indíbil i Mandoni, 1875
    Cleopatra, 1876
    L'any mil, 1877
    Romiatge, 1877
    El darrer plany d'en Claris, 1877
    Cants a la Pàtria, 1906
    Segon llibre de poesies, 1920
    Poblet (poema)

2. Quina de les seves obres va ser convertida en un musical?
Mar i Cel.

Solstici d'hivern


   Cerca informació sobre el SOLSTICI D'HIVERN,en fas un esquema i penja imatges representatives al teu blog.

 El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

el Sol es troba en la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també en varien, lògicament, cada any). Resultado de imagen de SOLSTICI D'HIVERNResultado de imagen de SOLSTICI D'HIVERN

El Naturalismo


  1. Busca información sobre el Naturalismo, haz un resumen con la información encontrada.
es un estilo artístico, sobre todo literario, emparentado con el realismo, basado en reproducir la realidad con una objetividad documental en todos sus aspectos,tanto en los más sublimes como los más vulgares. Su máximo representante, teorizador e impulsor fue el escritor Emile Zola que expuso esta teoría en el prólogo a su novela Thérese Raquin y sobre todo en Le roman expérimental ejerciéndola en el ciclo de veinte novelas que forman su Les Rougon-Macquart entre 1871 y 1893.

Trata de expressar la realidad con objetividad con sus aspectos mas bonitos como vulgares.

  2. Busca información sobre la Regenta de Clarín. Explica la época en qué se escribió, su autor y el contenido de la obra.

ORIGEN:1885
fue un periodista y escritor realista español, introductor del Naturalismo en España.
Su obra más característica es La Regenta , que comparte semejanzas con Madame Bovary , del francés Gustave Flaubert .La bella Ana Ozones, hija de un revolucionario obligado a emigrar y 
huérfana de madre, a la muerte de aquél es recogida por dos tías 
hipócritas y santurronas, doña Anuncia y doña Águeda, cuya única 
inquietud por la joven se reduce a encontrarle un marido rico. Así, al 
cumplir los 20 años de edad la casan con don Víctor Quintanar, 
magistrado cincuentón, bueno, amable y culto.Luego de ocho años de matrimonio estéril, insatisfecha, frustrada y 
vacía por la vida rutinaria de Vetusta, busca consuelo en la religión y 
en prácticas piadosas, inducida por su confesor don Fermín de Pas. Pero 
el trato frecuente de Ana con el sacerdote, joven de 35 años de edad, 
involuntariamente despierta en éste una pasión amorosa, de la cual ella 
se aparta horrorizada.
 
 
De estructura y trama sencillas, todos los críticos coinciden en afirmar que La Regenta es una de las mejores novelas españolas del siglo XIX, sobre todo por la profundidad con que en ella se trata la evolución psicológica de sus protagonistas, de lo cual resulta un análisis minucioso y definitivo de sus estados anímicos.
Por otra parte, el autor también hace vivir en sus páginas gran variedad de personajes con sus intrigas, desdichas, contradicciones, envidias y pedanterías, para conformar un complejo mundo narrativo de indudable riqueza, pintura realista del ambiente opresivo que reina en la provincia, cuyo mejor ejemplo es Vetusta.
 






divendres, 4 de desembre del 2015

   1. Fes un resum de l'explicació sobre la Renaixença que tens a conituació. Llavors en fas també un esquema i en penges imatges representatives.
 

 

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural que es produí a la primera meitat del segle XIX al Principat. La renaixença, moviment eminentment literari, s’inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artística imperant a l’Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX.
El Romanticisme exaltava valors i ideals tals com la llibertat, la justícia, el gust estètic pels passat medieval (i em menor grau, barroc), l’amor i la recerca de la felicitat. Cal incloure en aquest moviment cultural artistes (músics, poetes, pensadors…) tals com Edgar Allan Poe,  Lord Byron, Victor Hugo, Zorrilla o Bécquer.
A Catalunya aquest moviment cultural i artístic (no pas polític) va tindre una rellevància enorme, ja que fou l’espurna que va engegar la Renaixença catalana.
Renaixensa.jpg
Capçalera del diari "la Renaixença", editat entre 1870 i 1905.
La Renaixença neix cap la dècada de 1830-1840, coincidint en una època convulsa a Europa, amb moviments nacionalistes que van modificar el mapa polític europeu. Els règims absolutistes van haver d’iniciar reformes aperturistes lliberals (casos del canceller Metternich a l’Imperi Austríac), noves nacions van aparèixer (casos de Bèlgica o Grècia a Europa, o la progressiva independència de les colònies americanes) i la burgesia i classes benestants van apostar per industrialitzar el territori català, que va modernitzar definitivament les seves estructures econòmiques i socials vers un nou règim econòmic.
En aquest context van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals ,  filantrops, músics, escriptors, dramaturgs… que apostaven per la recuperació de la llengua catalana com a llengua literària, alhora que s’interessaven en redescobrir el gloriós passat medieval català. En aquest sentit, és cabdal l’obra de poetes com Joaquim Rubió i Ors o Bonaventura Carles Aribau, autor del poema “Oda a la pàtria” (1833), que podríem senyalar com el començament de la Renaixença cultural catalana.
renaixença  aribau.jpg
Aribau, autor del poema "Oda a la pàtria".
La corrent artística va arribar també a la societat civil, que va respondre-hi amb la creació d’Ateneus, biblioteques, l’Acadèmia de les Bones Lletres o la reobertura de la Universitat de Barcelona, clausurada per Felip V al 1714. Durant aquest període es ben cert que hi hagué un esforç de pràcticament tota la societat civil per difondre l’escolarització universal, l’alfabetització o el interès per la història, la llengua i cultura catalanes.
Aquesta efervescència social i cultural cristal·litzà en la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat esdevingué un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença.
Als Jocs Florals van participar-hi autors cabdals de la cultura catalana, com ara en Mossèn Verdaguer i el seu poema L’Atlàntida o Àngel Guimerà (autor d’obres teatrals tan importants com Terra Baixa Mar i cel).
Renaixença Guimerà.jpg
Àngel Guimerà, un dels màxims exponents de la Renaixença.
L’èxit social de la Renaixença és que va saber generar un sentiment popular de recuperació de la cultura catalana, no només entre les classes benestants, si no que aquesta realitat esdevingué interclassista. En aquest sentit, cal destacar la tasca de filantrops com Anselm Clavé i els seus cors corals, o la creació d’institucions com l’Ateneu Català Obrer, entitat dedicada a la universalització de l’educació i l’alfabetització, alhora que esdevingué un difusor del catalanisme popular.
Els anys de la Renaixença van ser anys convulsos i inestables en matèria política a l’estat espanyol (el regnat d’Isabel II, guerres carlines, “pronunciamientos” de militars com Narváez o O’Donnell…), cosa que va impossibilitar la creació d’una proposta política en clau catalana.
Amb l’arribada d’una nova tendència artística i cultural decimonònica com fou el Realisme, cap la dècada de 1870-80, podem considerar acabada l’etapa de la Renaixença cultural catalana. Malgrat que el gust estètic renaixentista havia conclòs, l’herència i l’empremta del moviment es va deixar sentir enormement en la nova fornada d’autors literaris catalans com ara Narcís Oller ( autor d’obres com La Bogeria La febre d’or), o de Milà i Fontanals, qui va estudiar l’origen del català i el va classificar com una llengua pròpia, dialecte del llatí (fins aleshores, molts lingüistes francesos havien catalogat al català com un dialecte del occità, una llengua extraordinàriament similar a la nostre).
En matèria política, la Renaixença va servir com una mena de trampolí o de plataforma per la generació d’un discurs propi, catalanista, interclassista i integrador, encapçalat per Valentí Almirall, qui al 1889 va publicar Lo Catalanisme, obra cabdal pel desenvolupament del catalanisme polític.
Renaixença Almirall.jpg
Valentí Almirall, pare del catalanisme polític.
Finalment l’any 1891 molts dels principals actors culturals de la Renaixença i altres prohoms destacats de la societat civil catalana es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista. Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, l’advocat Enric Prat de la Riba o l’escriptor Àngel Guimerà. La principal tasca d’Unió Catalanista fou la redacció de les Bases de Manresa l’any 1892, una mena d’avantprojecte d’autonomia per Catalunya. Amb els anys l’empenta d’Unió Catalanista, el primer partit polític català modern, va perdre pistonada i els sectors conservadors s’escindiren en la Lliga Regionalista (1901) i els sectors més progressistes i independentistes van ser l’embrió d’Estat Català (1922), el partit fundat per Francesc Macià.







Resultado de imagen de la renaixençaResultado de imagen de la renaixençaResultado de imagen de la renaixença


És un moviment cultural del català del segle XIX.El seu nom sorgeix de renéixer el català com a llengua literària i de cultura   És paral·lel a altres similars, com el gallec o el felibrige a Occitània. neix cap la dècada de 1830-1840
van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals ,  filantrops, músics, escriptors, dramaturgs…:Carles Aribau,Àngel Guimerà,Valentí Almirall

dimecres, 2 de desembre del 2015

              COMENTARI DEL POEMA

 

                            1. Resumeix en una paraula el significat del poema.

Amor d'una mare al seu fill.

                            2. Resumeix en una frase el significat del poema.

Tracta de que la mare vulgui que el seu fill l'estimi  sempre aunque hi hagui coses males.

                            3. Què és el que demana aquesta mare? Que el seu fill l'estimi sempre.

                            4. Quin tipus d'amor d'escriu?

Amor d'una mare al seu fill.

                            5. Què significa per a tu la teva mare? Sabries descriure el sentiment? Per a mi la meva mare es tot lo que e estimat sempre i estimare molt.no se descriurer-lo.

 

                         

                                                             AMOR DE MADRE

No necesito un hijo que me quiera,
ni que sea feliz, ni hermoso,
ni que triunfe y me sonría,
ni un hijo que me cuide,
me proteja, me tutele.
Necesito, simplemente,
un hijo que me sobreviva
y al que poder amar hasta el final.
Si me faltara,
¿qué haría yo con tanto amor
como me crece para él
cada mañana?

Ciències socials T5


1. Cerca informació sobre la industrialització  i la societat en l'Espanya del segle XIX. Penges al teu blog un text que parli sobre aquest tema i en fas un resum.

 Al segle XIX, la població espanyola va créixer. Aquest creixement va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment de la natalitat.

 Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l’increment de la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària. 

 la mortalitat es va mantenir més elevada a Espanya que a altres països industrialitzats europeus.

 A Espanya es van desmantellar al segle XIX les estructures feudals de l’Antic Règim i es va consolidar un model econòmic basat en la indústria i el capitalisme.

 Però la industrialització es va realitzar amb retard i Espanya va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats. Aquesta situació va significar el manteniment d’un gran nombre de llauradors amb unes condicions de vida miserables.


Aixo vol dir que hi habia menos mortalitat la població va continuar creixent en el pas del temps i va ser gracies a la natalitat.La causa d'aquesta mortalitat va ser causa de les produccions agrícoles i dieta alimentaria.

I la industrialització va ser amb retard
va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats.