dimarts, 22 de març del 2016



ACCENT!OBERT!O!TANCAT?

Ortografia 19

L’ACCENTUACIÓ

L’accentuació gràfica de les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del
mot i per la terminació de la paraula.
La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició
d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.
En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.

E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.
Mots aguts

alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè
pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
Mots plans
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu
Mots esdrúixols

 molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantaré, diré, faré, aniré
digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
Els mots que fan el plural en -essos accés (accessos), congrés (congressos), exprés
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals següents
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
érem, éreu, duguérem, duguéreu
tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
accent tancat

 Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega


O oberta / o tancada

La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.
Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós
Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
això, allò, però, de debò
arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
Mots plans amb accent tancat estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
Regla general d’accentuació
Mots aguts
S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català
-e: cafè, convé
-i: llumí
-o: allò, nadó
-u: comú
-as: repàs
-es: anglès, revés
-is: incís
-os: capgròs, calorós
-us: talús
-en: edèn, amén
-in: Berlín
Mots plans

S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens

Mots esdrúixols

 S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts s’escriuen sense
accent gràfic.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans s’escriuen amb
accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans s’escriuen sense
accent gràfic.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqües
Casos especials
Mots compostos
En els mots construïts amb formes prefixades acabades
amb o (i de vegades amb i) només porta accent el
segon element, si s’escau.
fisicoquímic, anglosaxó,
cardiovascular, socioeconòmic
En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, l’hi hem de posar. pèl-roig, adéu-siau, més-dient

EXERCICI
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles.

negrós A!!!còmode E!!!còpia!!!cigró!!!regular A!!!beneitA!!!tindranA!!!pallaPL!!!cabàsA!!!universitatA!!!comprènA! compraranA!!!
mengenPL!!!martellA!!!BerlínA!!!demàA!!unióA!!!líquidPL!!!famíliaPL!!!carnisseriaPL!!CarmenPL!!!esglésiaEX!!!pèsolPL!!!ràdioPL!!!espiaA!!!
plàtanPL!!!telèfonPL!!!càriesEX!!!fàcilPL!!!parlàvemPL!!!bústiaEX!!!pasquaPL!!!noiaPL!!!pauA!!!històriaEX!!!difícilPL!!!cadiraPL!!!químicaEX!!!
termòmetreEX!!!músicPL!!!àmforaEX!!!músicaEX!!!càpsulaEX!!!jaquetaPL!!!espèciePL!!!físicPL!!!esdrúixolaEX!!!novel<laPL!!!pàtriaEX



ADVERBIS ACABATS EN MENT

S’accentuen tots els adverbis acabats en  ment si la paraula original a partir de la qual està format
s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament,fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Exercicis
Accentua quan calgui (totes són planes):

Mànec agulla elèctric poesia càrrec oncle
  Dèbil examen llunes diposit cérvol hipopòtam
Motxilla intutil col<legi clàxon semàfor ràpid
Accentua!quan!calgui!(totes!són!esdrúixoles):
Fabrica justícia clínica quilometre centímetre brúixola
  Tècnica àguila milionària època maquina pèrdua
Avia església pagina física tórtora memòria

Accentua les paraules que calgui:

Cantonada portal estàtua historia monument oportuns
Permis estomac aèria compas violins màxim
Dormien rellotge imaginem examen àngel exàmens
Bugia merceria assídua dormíem dòcil oportú
  Únic llastima condició algun satèl·lit créixer
Els!noms!de!països!s'escriuen!de!forma!diferent!en!cada!llengua.!Posa!l’accent!on!sigui!necessari.!
Canada,!Marroc,!Tunísia,!Mèxic,!Grècia,!Japó,!Itàlia,!Austria,!Perú,!Suècia,!Irlanda,!Escocia,!Finlandia,!
Bèlgica,!Algèria.

Fes el mateix amb aquests altres mots:

Historia,!Paris,!Berlín, carbó,!matèria.!Telefon,!paciència,!ballarí,!analogia,!!útil,!cívic,!arros.
Tria!el!mot!segons!porti!accent!o!no.!També!has!de!vigilar!si!l'accent!és!agut!o!greu.!
Als! cinc! minuts! tots! (menjàvem! /! menjàvem).! El! paisatge,! al! nostre! entorn,! a! poc! a! poc! anava! perdent!
aquell! aspecte! (fantasmagòric! /! fantasmagòric)! que! li! donava! la! lividesa! de! l'alba.! L'! (horitzó! /! horitzó! /!
horitzó)!!s'esclarissava,!i!un!sol!(tímid!/!timid),!poruc,!(estenia!/!estenia)!els!seus!raigs!sobre!la!terra.!
Manuel!de!Pedrolo! (nasqué/nasqué)!!a!l'Aranyó,! (pero/però)! (anà/anà)!!a!viure!a!Barcelona.!Sense!l'obra!
narrativa! de! Pedrolo! ! (mancaría/mancaria)! a! la! literatura! catalana! una! (dimensió/dimensió)! ! de! l'art!
narratiu.! La! ! (presencia/presència)! d'una! ! ! (producció/producció)! constant! (sitúa/situa)! ! l'autor! entre! els!
creadors! contemporanis! d'obra! ! (continua/continua! /contínua).! Es! valoraren! molt! les! (línies/línies)! ! de!
(progrés/progres)!!de!la!seva!obra.!

L’accent!diacrític

• A!tot!el![món!mon]!trobarem!persones!més!bones!i!no!tant.!
• A!![món/mon]!pare!no!li!agrada!gens!aquesta!pel<lícula!!
• "Una![dóna/dona]!!llarga!i!prima..."![és/es]!!una!cançó!mallorquina.

 Posa!l’accent!diacrític!quan!calgui:

1. El pastor porta el be a la carnisseria
2. Febrer es el mes mes curt de l’any
3. Els homes mes valents son ací
4. El boter calça unes botes noves
5. Ahir sabies be la lliçó
6. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran
7. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional
8. Te tot el cos mullat
9. La meua dona no dona prou almoines
10. A les deu eixirà el correu
11. Tocarà la campana en alçar a Deu
12. Ell em deu deu pessetes.
13. Dona la ma als amics
14. El joc de pilota no ve be
15. Per ací es diu que l’Abrosi es mot bo.
16. Si no fora per mirar, us llançava fora del saló
17. A vos no us he de dir si teniu permís o no, sou lliure.
18. No digueu ni si ni no fins a saber la veritat
Accentua!quan!calgui:
1. El lleó es una bestia carnívora.
2. El telefon obri una nova via a la comunicació humana.
3. La tècnica no te sempre la solució adequada als problemes.
4. El masculí, el femení i el neutre son els tres generes fonamentals de lagramatica.
5. Cantaven una cançó melòdica
6. La forma perifràstica es d’us molt corrent en català.
7. Ni aixo ni allò no pot esser acceptat com a solució valida.
8. Una formula es una condensació d’una llei científica.
9. El mètode que seguiràs haurà d’esser practic i concies.
10. Les màximes filosòfiques no tenen sempre coherència.
11. La divisió del treball es una conseqüència d’un sistema precís d’orgonització econòmica.
12. L’os te els pels llargs.
7
13. Aquella dona li agrada el cafè ben molt
14. Sempre consultava l’enciclopedia per elaborar els temes dels exàmens d’historia.
15. Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans de manera igualitària.
Accentua!quan!calgui:
La!Senyora!Gracieta!interferí!llavors!la!conversació!i!pregunta!a!donya!Pura!si!jo!pensava!viure!a!la!fonda!o!
llogar!pis.!La!pregunta! fou! tan!extraordinària!que!vaig!pensar!que!la!dona!era! sorda!o!almenys!una!mica!
dura!d’oida.
—Si,!si!—digué!la!vella!senyora!amb!un!somriure!bondadós— Aquest!jove!ha!llogat!el!pis!del!carrer!Estret.
—Exacte,!si!senyora.!El!pis!del!numero!3!—li!vaig!dir.
—I!vostè!anirà!a!viure!allà?!—salta!la!dona!feta!una!pólvora—.!Que!me’n!diu!!Verge!Santa!!Ja!sap!que!he!
fet?
—I!per!que!ho!dius!tot!aixo,!Carme?
—El!carrer!Estret!!Mare!de!Deu!!Peró!si!es!l’ultim!carrer!de!la!vila.!Jo!no!hi!aniria!a!viure!encara!que!m’hi!
arrosseguessin...!Es!el!carrer!de!mes!transit!de!Torrelles.!El!que!hi!ha!mes!soroll....
—Molt!be.!D’acord.!Per!tot!aixo!podria!esser!precisament!el!mes!convenient.
Josep!Pla.!El!carrer!Estret

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

TITOL:UN DIA DE SOLEDAT AL DIA NOCTURN

                2. Tema?Dies de Soledat.
                3. Resumeix el poema en cinc línees.
Tracta de que als dies clars el dia que pases el pases sense problemes,pases un dia perfecte,als dies que estan grisos representa el mal dia que pot tenir una persona o el fred que es pot pasar a s'hivern,els dies amb tarda pots pasar com per exemple un dia precios amb la persona que estimes pot ser una tarda tambe sense problemes i que es pot disfrutar del dia fin que i arribi a la nit.
             



Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
Ens dónes color a la vida.

dilluns, 21 de març del 2016

Vacances!


           


                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?






Aquestes vancances de semana santa lo que fare sera igual que el que fac els dissabtes i els diumenges:estar en ca meva,cuidant de la meva germana,a lo millor anar a casa dels padrins a menjar empanades,estar en el foravila,divertir-se un poc aquestes vacances amb els videojocs,etc...
Tradició no segueix ninguna.

Resultado de imagen de empanadasResultado de imagen de personajes videojuegosResultado de imagen de casa


    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.


Resultado de imagen de veneciaResultado de imagen de venecia
    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

Resultado de imagen de mascaras veneciaResultado de imagen de mascaras venecia
    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

És una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors.

 és un plat típic de la cuina de Vicenza (Itàlia) fet amb peix sec, concretament bacallà.

  son galletas típicas de Venecia, que se venden en una tradicional lata amarilla. Se llaman así debido a su parecido con el róbalo, que en dialecto local se llama baìcolo.

 son un tipo de pasta larga, parecidos a espaguetis gruesos, originarios del Véneto y presentes en la Lombardía oriental. Se elabora con harina de trigo, agua y sal.

 El carnaval de Venècia sorgeix a partir de la tradició de l'any 1296-1706,1 on la noblesa es disfressava per sortir a barrejar-se amb el poble. Des de llavors les màscares són l'element més important del carnaval.